Sexologo Granollers Mollet www.xavierconesa.com
EL FAMÓS DEBAT " ORGÀNIC " VS . " Psicogènic "
Durant els finals del segle XIX i començaments del XX , partidaris de l'escola "orgànica " i la " psicogénica " es van trenar en animats i agressius debats . Sigmund Freud havia fundat la disciplina de la psicoanàlisi en la dècada final del segle . Els seus seguidors explicaven les falles erèctils en termes de regressió i conflictes no resolts dins dels nivells inconscients . El complex d'Èdip - un període determinat de la vida infantil - era el centre de les especulacions dels psicoanalistes . Sentiments lligats als nuclis incestuosos , eren la medul · la dels conflictes que portaven l'home a tenir falles erèctils .
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 – 65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada (2005)
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada (2005)
- Reconeixement Institucional (1995)
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (2004)
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (2004)
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
El Psicoanàlisi , va ser la teràpia d'elecció per a aquests problemes durant molts anys , però en realitat , només van poder tenir accés a les classes més afavorides econòmicament . L'excés de masturbació - l'expressió del narsicismo -va ser exhibit novament per molts professionals , generant grans ansietats entre els joves , que van creure tenir falles i tot després de casats si continuaven masturbant .
El 1927 , l'escola psicoanalítica informar que la repressió sexual era responsable de més del 95% dels casos de falles erèctils ( XI ) . Especials artefactes antimasturbatorios , van ser publicitats i venuts per a ús ( i tortura ) dels joves .
Els psiquiatres van declarar una " guerra oberta " als Uròlegs de l'època , es recomanava no derivar pacients a aquests especialistes . Els psiquiatres acusaven els Uròlegs de xarlatanisme . Aquests últims , defensaven la seva pràctica , amb elaborades descripcions de moltes patologies que clamaven observar.
Thomas Curling , potser va ser el primer professional - a través d'una clàssica publicació de 1878 - a relacionar els problemes d'erecció amb la Diabetis i la Malaltia de la Peyronie .
No obstant això , el gran i contemporani significat de la descripció entre aquestes entitats , va ser l'aparició del cistoscòpia i el descobriment del verumontanum . Ja molts Uròlegs havien descrit inflamacions a la uretra posterior , coincidint amb falles erèctils . Max Huhner ( XII ) , que va mantenir fèrria defensa de la perpètua irritació prostàtica , va sostenir que hi radicava el nucli patològic dels excessos sexuals . La pràctica urològica , va abundar en cauteritzacions de la uretra posterior i instil · lacions de cantàrides . Molts professionals , incloent psiquiatres , van aplicar electricitat farádica al penis , la uretra prostàtica ia la medul · la espinal .
No obstant això , tota aquesta parafernàlia , estava destinada al fracàs . Hauríem afegir aquí, els diferents aparells de sosteniment dissenyats "ad - hoc " , succionadors penians i altres implements en els començaments de la centúria ( XIII )
Diversos intents quirúrgics van ser intentats , inclosos la lligadura de la vena dorsal peniana , per retardar el reflux venós . Va ser emprat per primera vegada el 1902 ( XIV ) i reflotat el 1930 per Lilienthal ( XV) . Alguns sense escrúpols professionals avui , més de setanta anys després , segueixen emprant aquest mètode quirúrgic , recolzats en la ignorància i la mala informació de la gent , que atreta pel concepte quirúrgic del tema , exposa la seva salut i la seva butxaca , amb pràctiques que no resisteixen la més mínima serietat científica.