Ejaculació precoç

Ejaculació precoç
Ejaculació precoç

Consulta


Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA


 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA


Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7  (petición de visita)
conesa@gmail.com







    https://www.facebook.com/xavier.conesalapena


Fantasies sexuals, de tabú a teràpia per estimular el desig

El 30 % de les dones mai troba el moment per fer l'amor, el doble que en el cas dels homes

04.04.2014 | 16:16
Fantasies sexuals, de tabú a teràpia per estimular el desig
Fantasies sexuals, de tabú a teràpia per estimular el desig

Gratuïtes, fàcils d'elaborar, personals i a més "ningú se n'assabenta": són les fantasies sexuals, un tabú fins fa pocs anys que integra part de la teràpia recomanada davant la falta de desig sexual recurrent, un problema que pateixen la 28% de les espanyoles.
La "ciència del desig" ha estat un dels temes tractats en el XII Congrés de la Societat Espanyola de Contracepció que ha reunit al palau del Kursaal de Sant Sebastià al voltant d'un miler d'experts nacionals i internacionals.
En dues taules consecutives sota els títols "Tinc ganes de tu: el paper de les fantasies sexuals" i "Tens ganes de mi? La ciència del desig", Francisco Cabello, director de l'Institut Andalús de Sexologia, i José Luis García, sexòleg que treballa al servei navarrès de Salut, respectivament, van analitzar la importància d'un assumpte que durant anys ha estat tancat en els anomenats "secrets d'alcova".
Lluny de restar-li importància, tots dos recomanen en una entrevista amb EFE acudir a un professional que ofereix "recursos" com les fantasies sexuals , el "múscul del desig", en paraules de José Luis García.
"Pot servir un llibre, una pel·lícula o qualsevol estímul que tingui a veure amb els sentits i que s'allunyi de la rutina", un dels grans enemics de la passió, segons García, que sense indici de broma, encoratja les dones a "treballar les seves pròpies fantasies diàriament, encara que sigui amb el lampista o el carnisser".
Aconsella però cautela perquè, tot i que "les fantasies siguin el múscul del desig i calgui estimular", posar-les en pràctica pot resultar "més arriscat".
Cabello assegura que els estudis situen en gairebé 3 de cada deu les dones espanyoles que "mai troba el moment" per mantenir relacions sexuals amb la seva parella, una circumstància que en llenguatge mèdic s'anomena "desig hipoactiu".
Sota aquest concepte s'engloba la manca de desig de manera "recurrent i persistent" durant més de sis mesos continuats.
En els homes el percentatge es redueix a la meitat i, tot i que és cada vegada més freqüent la presència masculina en les consultes, la majoria són "homes vinculats a l'èxit professional, a la política o les altes finances que descuiden la part afectiva de les seves vides".
En tot cas, el primer pas per solucionar el problema passa per saber "què està passant" i, segons Cabello, la causa prioritària de falta de desig sexual en les dones resideix en problemes amb la seva parella, "fonamentalment la manca de comunicació que tradueix en falta d'intimitat".
No obstant això, pot amagar també altres malalties i és llavors quan el "no tinc ganes" pot esdevenir un "símptoma sentinella" d'altres disfuncions com un trastorn d'excitabilitat o hormonal, que pot amagar un tumor, encara que no és el més freqüent.
"El 70 % de les dones que pateixen aquest tipus de disfuncions acaben amb falta de desig", sentencia Cabelllo.
L'"entrenament" en les fantasies es porta a terme a les teràpies demanant a la dona que les escrigui per detectar els seus bloquejos i actuar sobre ells.
Tots dos experts coincideixen que les raons de la manca de desig en les dones no resideixen a la biologia sinó en l'educació.
A Espanya la "pressió religiosa durant la dictadura de Franco en què l'associació entre política i Església va ser pràcticament total no s'ha donat en altres països d'Europa" i, de fet, els espanyols estan a la cua de la classificació pel que fa a freqüència sexual es refereix.
Pel que fa a possibles factors externs com la crisi econòmica que puguin influir en la passió, Cabello cita un estudi dut a terme a Andalusia segons el qual durant els dos primers anys d'atur les parelles augmenten la seva freqüència sexual, "bé perquè es refugien en el sexe o bé perquè tenen més temps", encara que una vegada transcorregut aquest període l'ansietat i l'estat depressiu que comporta el no tenir feina acaba repercutint.