Tractament de l'ejaculació precoç .
Remeis casolans .
El tractament de l'ejaculació precoç , ha variat i varia amb l'especialitat i formació particular que tingui el professional consultat. No poques vegades , els tractaments són correctes en la seva forma aparent , però només persegueixen captar persones capaces de pagar per determinats procediments . Insisteixo que en la majoria dels casos , els compromisos orgànics no existeixen i per tant , són indemostrables . La gent ignora això , i paga per procediments en alguns casos molt sofisticats , que fet i fet , finalitzen amb un .... " .... vostè no té res ...." , cosa que se sabia d'entrada .
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 – 65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada (2005)
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada (2005)
- Reconeixement Institucional (1995)
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (2004)
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (2004)
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Suposant que la reducció dels estímuls físics sexualment excitants , aniria a retardar l' ejaculació , alguns homes usen pomades o cremes anestèsiques en el gland i en tot el penis . Algunes vegades , fan servir un o dos preservatius amb la mateixa finalitat .
Reduir la velocitat d'impulsió del penis o l'extensió amb què és retirat de la vagina durant els moviments coitals , constitueix una maniobra comuna , utilitzada per a la reducció de l'estimulació excitant .
Una altra maniobra molt popular , és intentar distreure pensant en algun element diferent al que en aquest moment captura l'atenció. Comptar nombres, comptar de cent fins a zero , pensar en les compres que hauria de fer , etc . Tots aquests artificis , han mostrat resultats dubtosos . El cost que es paga , és la reducció de les sensacions eròtiques i del plaer en general.
Alguns homes es masturben abans de l'acte sexual , en l'esperança d'utilitzar el període refractari per retardar l'ejaculació .
La gran varietat dels tractaments existents en termes d'autoajuda , potser és la prova més evident de la falta d'utilitat de tots ells .
Tractaments farmacològics .
Diversos medicaments , més coneguts com psicofàrmacs , tenen la propietat de perllongar l'ejaculació . En realitat , per ser més precisos , es tracta d'un efecte inicialment no buscat . És un efecte col · lateral del medicament , en general , un antidepressiu . Moltes vegades , l'efecte s'estén a tot el cicle de la resposta sexual , cosa que és , clarament un inconvenient .
En principi , hauríem de dir que els agents farmacològics sedants , són d'algun benefici per als ejaculadors precoços . Es tracta en general de subjectes ansiosos i la incorporació moderada d'aquests medicaments , pot ajudar .
He d'aclarir que és molt convenient la barreja en dosis petites , de dos o tres fàrmacs antidepressius . Això s'aconsegueix amb receptes magistrals ( que les farmàcies especialitzades elaboren ) i ingerides cada dia, comencen a complir els efectes desitjats , després del quart o cinquè dia .
L'alcohol és una de les drogues més usades per reduir l'ansietat . Haurà de ser consumit en quantitats moderades , perquè el límit entre l'excitació i la depressió , es troba molt pròxim. Per tant , allò que es busca pot tenir un efecte contrari . No necessita comentaris el fet de consumir alcohol per a aquests casos , és una arma de doble tall . L'addicció ( l'alcoholisme ) ... és a " la volta de la cantonada" .
El tractament psicològic o re -entrenament del reflex ejaculatori .
El tractament psicològic té com a objectiu central , recuperar un grau major de control voluntari sobre el reflex ejaculatori , permetent a l' home experimentar períodes prolongats de sensacions sexuals plaents i d'intensitat elevada . Els tractaments més eficaços fins ara , són aquells que utilitzen els aprenentatges i els processos de reentrenament , per a 1 ) facilitar la discriminació de les sensacions que ocorren immediatament abans de cada ejaculació , i 2 ) reduir l'ansietat i millorar el relacionamiento general en ambdós membres de la parella .
Aquests procediments donen un òptim resultat , en particular , quan se li addiciona el tractament farmacològic . Però hem de ressaltar , que l' ejaculador precoç es resisteix als exercicis , insisteix que el seu problema té arrels orgàniques i acaba, gairebé sempre, en prendre durant mesos la medicació administrada i ..... res més .
Cal explicar en detall , que l'ejaculació és un reflex complex , i que la precocitat de la mateixa, es deu a l'absència de la percepció de les sensacions pre - ejaculatòries .
O sigui : als ejaculadors precoços hi ha un dèficit perceptiu . Tot el re - aprenentatge , consisteix simplement a habituar , a l'escorça cerebral , a rebre dosis creixents d'estímuls , ser conscient d'ells i " treure-se'ls de sobre" , ejaculant , quan un voluntàriament ho decideixi .
La tècnica del " parada i arrencada" .
És la tècnica que s'empra , científicament a tot el món . Utilitzo un artifici . Es compara l'ejaculació , amb un trampolí . Habitualment , un cop arribem a la punta d'aquest " trampolí " , mínims moviments ens precipiten a l'aigua des de l'altura . Un cop llançats a l'aigua , el problema no té retorn. El tractament consistirà a " pujar" esglaons progressivament , amb el pas dels dies , arribant fins a les anelles superiors .
Amb una freqüència de tres o quatre vegades per setmana , "pujar " tres o quatre " esglaons" d'excitació , acariciant . Després de practicar una vegada, descansar . Probablement es perdi l'erecció . Reprendre l'excitació alguns minuts després i repetir l'exercici , tres o quatre vegades. Després, ejacular .
En cadascuna de les " pujades" , tractar de ser conscient de les sensacions . No avançar més enllà dels " esglaons " proposats .
Es comprovarà , després de la segona setmana, que no és tan fàcil - ni ràpidament - ejacular . A més , s'aconsegueix el benefici addicional , que s'arriba a la relació sexual , " descarregat " .
En la mesura del possible , practicar després amb la companya , introduint el penis i retirant abans de les sensacions d'inevitabilitat ejaculatòria .
¿Ver pornografía puede modificar nuestro cerebro?
El tema de la pornografía siempre me ha parecido algo polémico, y de hecho se sigue tratando como tabú en muchos ámbitos. Sin embargo, no nos podemos autoengañar, pues uno de los negocios que más dinero mueve a escala mundial es justamente eso, el porno. Poca gente (aunque cada vez más) admite que consume o en algún momento ha consumido pornografía, tanto en medio de una relación estable como encontrándose sin pareja… Tanto hombres, como mujeres. Pero la preocupación de much@s parece que siempre ha sido la misma: ¿Es malo? ¿Puede ser enfermizo, o adictivo? La pregunta de hoy no será ninguna de estas, sino algo más específico: ¿La pornografía modifica el cerebro?
Pornografía y cerebro: ¿Correlación implica causalidad?
Publicidad
Pues precisamente se ha publicado hace poco un estudio a cargo de los investigadores del Instituto Max Planck para el Desarrollo Humano de Berlín en la revista JAMA Psychiatry que afirma haber detectadouna asociación entre la visualización de pornografía y aumentos de volumen de materia gris en algunas regiones determinadas del cerebro.
Para llegar a tales resultados, los científicos analizaron a 64 voluntarios varones de entre 21 y 45 años. Dichos participantes rellenaron unas encuestas acerca de la cantidad de tiempo que dedicaban a visualizar pornografía de forma semanal (cosa que variaba sustancialmente entre los voluntarios). De media, se encontró que estos hombres no pasaban más de 4 horas semanales viendo contenido pornográfico.
Posteriormente se realizó un estudio de neuroimagen a todos los participantes mediante resonancia magnética mientras se les mostraba imágenes pornográficas o imágenes no-sexuales. Por lo visto, existía una asociación negativa entre el tiempo dedicado a ver porno y el volumen de materia gris en el núcleo caudado derecho (a mayor tiempo dedicado al contenido pornográfico, menor volumen cerebral). Por otra parte, cuando se mostraba material pornográfico, las imágenes revelaban una disminución funcional de una región cerebral conocida por procesar la motivación. Finalmente, la conectividad funcional entre el núcleo caudado derecho y la corteza prefrontal dorsolateral izquierda también se asociaban negativamente con la cantidad de tiempo de visualización de pornografía (había una menor función cerebral).
Eso si, como bien habréis podido comprobar por el subtítulo que he usado, los investigadores no han podido demostrar que sea la pornografía la causante de esta disminución de materia gris cerebral, por lo que creen que convendría llevar a cabo futuras investigaciones en sentido longitudinal para saber realmente que sucede, es decir, exponer durante un tiempo a algunos participantes que nunca hayan consumido pornografía a ella, y dejar a otros sin ver ningún tipo de este contenido, pues con este análisis puntual no se puede demostrar verdaderamente que haya alteración cerebral alguna.
Aún así, los investigadores manejan un par de hipótesis sobre la causa de esta disminución de materia gris. Por una parte, podría deberse a una estimulación excesiva del circuito de recompensa cerebral, lo cual daría lugar a las alteraciones características de la plasticidad neuronal. Por otro lado, podría ser que los hombres con una menor materia gris en esta zona cerebral (es decir, una disminución de volumen previa a cualquier consumo de pornografía) requerirían más estimulación que otros, y por eso verían la pornografía como algo más gratificante, lo que conduciría a seguir viendo este tipo de contenidos.
Sea como fuere, la realidad es que aún no hay nada claro sobre si la pornografía modifica o no el cerebro o si es buena o mala para la salud. Habrá que esperar a futuras y más rigurosas investigaciones al respecto, pues esto solo es algo preliminar.
