Ejaculació precoç

Ejaculació precoç
Ejaculació precoç

Ejaculació Precoç - Causes

L'ejaculació precoç

 Etiologia ( causes )

¿ Causes orgàniques o psicològiques ? Les causes orgàniques de l'ejaculació precoç són molt rares . Mai trobem elements que ens facin pensar en l'organicitat del problema . Gairebé sempre els que consulten són joves entre els 17 i els 27 anys d'edat i carregant amb el problema des de l'inici de la seva vida sexual . Per descomptat que la majoria d'ells vol tenir un problema orgànic .... ! Ignoren des de ja , que significa tenir un problema orgànic , és molt probable que si ho sabessin , no preferirien tenir-lo. Igualment és convenient , en alguns casos , investigar si no hi ha alguna situació inflamatòria a la uretra posterior oa la pròstata .


Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
 C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 –  65 381 188 7(petición de visita)
conesa@gmail.com

Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió
.Enllaços externs
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS


La sexologia és la ciència que estudia els trastorns de la sexualitat i com solucionar-los.
Al llarg del cicle vital, un 50% de les parelles presenten alguna disfunció sexual, que lògicament, repercutirà en la seva qualitat de vida. Els problemes sexuals no només afecten al benestar del pacient, sinó també al de la seva parella, i com a conseqüència, al seu entorn familiar i social.

Les disfuncions sexuals inclouen diferents formes d’incapacitat per a participar satisfactòriament en una relació sexual:
  • Falta d’interès sexual
  • Impossibilitat de sentir plaer
  • Fracàs en la resposta fisiològica necessària per a la interacció sexual
  • Incapacitat per a controlar o sentir l’orgasme
En una disfunció sexual normalment hi ha implicats factors psicològics i orgànics. De vegades la disfunció està més relacionada amb un trastorn orgànic (diabetis, hipertensió arterial...) o més aviat amb un problema psicològic (depressió, ansietat, addiccions...). No és estrany que els factors orgànics i psicològics interaccionin i es potenciïn entre sí. Per exemple, un problema puntual d’erecció degut a l’estrès, pot afectar la seguretat en les pròpies capacitats sexuals d’un home, i aquesta falta de seguretat pot dificultar l’erecció en posteriors interaccions sexuals. També és molt habitual que els problemes de parella es traslladin a la sexualitat, afectant-la negativament. Una parella que presenta algun problema sexual, sobretot relacionat amb la falta d’interès sexual o dificultat de sentir plaer, sovint presenta també problemes de comunicació o mantenen una relació de parella insatisfactòria per un o ambdós dels membres.
La sexualitat és un pilar bàsic en la construcció de la parella i la família. Per aquest motiu es recomana que qualsevol intervenció sexològica es realitzi en parella. Les teràpies per disfunció sexual que es tracten en parella tenen un índex d’èxit més gran que les que es realitzen de manera individual.
"Estic desesperada. Ahir a la nit vaig estar amb el meu amant al Messenger i vaig guardar la nostra conversa, avui l'he buscat per tot l'ordinador i no la trobo. Tinc por que la vegi el meu marit. Què puc fer? Sabeu on van a parar les converses del Messenger quan es guarden? SOS". Aquesta és la petició d'ajuda que una noia feia fa uns dies en un fòrum d'internet. Un altre missatge real: "Estic en tràmits de divorci perquè la meva dona s'ha embolicat amb una companya de feina. La vaig enxampar enviant-se missatges pujats de to pel Facebook. He pensat molt sobre si hi havia diferències entre que fos un home o una dona i he arribat a la conclusió que no té importància. El que és veritablement dolorós és l'engany".


Amb les noves tecnologies, descobrir una infidelitat no havia estat mai tan fàcil. No només faciliten els contactes, també ajuden a detectar l'engany abans. Es calcula que més de la meitat dels espanyols (53%) han estat infidels a la seva parella i un 32% no ho ha estat però desitjaria haver tingut una aventura. Ho diu un sondeig de l'empresa especialitzada en erotisme i salut sexual La Maleta Roja.

Però, per què som infidels? "Simplement, no es qüestiona si tenir desitjos sexuals per múltiples parelles és natural. Ho és. De la mateixa manera, no hi ha dubtes sobre si la monogàmia és natural. No ho és". Així de contundents s'expressen el psicòleg i zoòleg David P. Barash i la psiquiatra Judith Eve Lipton, autors d' El mite de la monogàmia . Però que la monogàmia no sigui "natural", segons aquests autors, no vol dir que no sigui útil. "La monogàmia és una tendència que evolutivament ha estat avantatjosa per a les espècies, també la nostra, però la monogàmia absoluta no ha existit mai", diu el científic David Bueno. Un d'aquests avantatges és la criança dels fills. La monogàmia garanteix que dos adults compromesos tinguin cura dels seus descendents. El científic Eduard Punset explica: "Es poden enumerar fins a 180 societats diferents i només 30 són monògames. La monogàmia en termes d'exercici no és majoritària ni és natural, com ha tendit a creure la gent. És un cas molt especial que té a veure amb una contradicció que es va donar en el moment de l'evolució".

I quina és aquesta contradicció? Punset ho explica així: "Fa 2 milions d'anys, els nostres avantpassats es van posar drets i la pelvis es va fer més estreta mentre que creixia el cap. L'única solució a una contradicció tan flagrant era acceptar que el fetus naixeria prematur. Un cop acceptes que, al contrari d'un pollet, el nadó quan neix no començarà a córrer, resulta que una sola persona no pot encarregar-se de la seva cura i intenta convèncer-ne una altra perquè en siguin dos els que en tinguin cura". Això explica la monogàmia social, que no té per què coincidir amb la sexual. I hi conviuen els dos comportaments, ja que "el sexe en la nostra espècie no té una funció exclusivament procreadora", diu Bueno.

"No sóc jo, són els gens"

Una possible explicació a la infidelitat és la genètica. "S'han trobat dos gens que indiquen la predisposició a ser més o menys fidels", explica Bueno. Un és el gen RS334, receptor de la vasopressina, que és un neurotransimissor cerebral relacionat amb la resposta sexual i l'afecte. Tenir una determinada variant d'aquest gen "promou caràcters més infidels i també menys comunicatius amb la parella". L'altre gen és el receptor D4 de la dopamina i també és un neurotransmissor. Aquest no només està relacionat amb la infidelitat sinó també amb la promiscuïtat.

"De moment se n'han trobat dos però segur que n'hi ha més perquè qualsevol comportament humà és molt complex i implica diversos gens", diu David Bueno. Segons la investigació d'un grup de científics nord-americans, la conducta sexual d'algunes persones estaria determinada per variants genètiques, cosa que explicaria que siguin més propenses a tenir aventures extraconjugals. Però l'excusa "No sóc jo, són els gens" no s'hi val perquè tot i que la infidelitat tingui una base genètica les nostres decisions poden ser filtrades a les zones de raonament del cervell. L'ambient, les circumstàncies personals i familiars, i els valors i les creences religioses hi influeixen. "La diferència està en la facilitat per controlar aquests impulsos. Hi ha gent que ho té més fàcil que d'altres", afegeix Bueno. Tenir aquestes variants genètiques no significa necessàriament ser infidel sinó tenir més probabilitats de ser-ho. Les consultes sobre infidelitats són de les més habituals a les teràpies de parella. Primer, però, cal definir què entenem per infidelitat i això dependrà de cada parella. "Les parelles han de negociar quin tipus de relació tenen -si serà exclusiva, oberta...- però la majoria no ho arriben a fer", explica la psicòloga Marina Castro, que ha atès parelles que intenten reconduir la relació després d'una infidelitat.

El trencament d'un pacte

Aquesta terapeuta sexual assegura que en el 89% dels casos les infidelitats es descobreixen en menys de cinc anys i es poden necessitar entre dos i tres anys per restablir els mateixos nivells de confiança. "Quan l'altre té un comportament que s'havia pactat no tenir, la persona cau del pedestal i aquesta manca d'admiració ve acompanyada d'una pèrdua de confiança", explica. I recuperar-la és el més complicat: "N'hi ha que desitjarien poder perdonar però no poden". I és que pel camí, queda tocada l'autoestima. Les banyes generen pors, inseguretat, neguit, tristesa o decepció. "És un procés de dol". Quan la infidelitat és emocional i no només sexual és "més greu" per a la continuïtat de la parella. "Una infidelitat és el trencament d'un pacte i s'associa sovint a un tema exclusivament sexual tot i que és el menys greu per a la relació de parella", explica.

Quan es parla d'infidelitats, Marina Castro considera que no hi ha diferències entre parelles homosexuals i heterosexuals però sí que apunta que, generalment, quan les banyes les posa una dona, hi ha més perill que la parella es trenqui, ja que l'aventura "no acostuma a ser només sexual". I fugint dels tòpics, infidels ho són tant homes com dones, "però sí que abans hi havia el mite que els homes eren així i tenien unes necessitats sexuals diferents, però des que la dona ha reivindicat la seva sexualitat, això ha canviat", diu. L'àmbit laboral és on es gesten més infidelitats. "Els companys de feina són gent amb qui passes moltes hores i es creen vincles afectius", explica. Però l'amant potencial es pot trobar a qualsevol lloc: el cambrer simpàtic, la veïna de dalt, el monitor del gimnàs... I si no, sempre queda internet. En els últims mesos han proliferat les agències de contactes que utilitzen la infidelitat com a reclam. I l'èxit els ha sobrepassat. Segons Castro, d'oportunitats per ser infidel, sempre n'hi haurà. "Al llarg de la vida, és normal que ens atreguin altres persones i un ha de decidir si es deixa portar o no per aquesta atracció". Els instints, diu, es poden controlar. És a dir, ser fidel és, al final, una qüestió de voluntat.

Què ens atrau de l'altre sexe?

Pareja enamorados
Aquesta alquímia misteriosa que fa que dues persones se sentin tan intensament atretes com per parlar de "amor a primera vista" "estar amb tu per a tota la vida" "la meva vida només té sentit si estàs en ella" i altres ... il·lusions ... per anomenar-les d'alguna manera, tenen un substrat biològic, conductual i social.
Mirin si serà complicat que l'expert en aquest tema, Danil D. Federman, de la Universitat de Harvard, va declarar " L'últim aspecte de la sexualitat,l'elecció de parella, és pràcticament una terra incògnita". Quina ciència s'amaga darrere del que ens atrau de l'altre sexe? Quina és la millor manera d'abordar aquest tema?
Moltes investigacions (i, no ens enganyem, també l'imaginari social, o potser les investigacions parteixen donant per bona i coneguda aquesta hipòtesi?) Sostenen que les dones busquen una parella que pugui proporcionar-los una seguretat emocional i econòmica, és a dir, algú que pugui ser un bon pare i un sòlid suport econòmic. (Personalment crec que les dones amb molta freqüència ometem la seguretat emocional ... si no ens equivocaríem tant, però això és opinió personal i no part de l'estudi). En canvi, els homes solen fixar-se més en els atributs físics en un primer moment, per la qual cosa es veuen atrets per dones més joves i plenes de bona salut.


Suscribirse a: Entradas (Atom)